No entenc el no voler ser aquesta aigua i dormir sobre les pedres calentes de sol però es veu que el món necessita la pressa i l’ordre de les coses que tenen normes i no li agrada això de ser riu o llac o mar perquè és massa imprevist o massa extens. Entenc això de mirar l’aigua i mirar qui se la mira i pensar sóc riu sóc riu sóc riu perquè es veu que és el que faig jo, i tant de bo tothom entengués aquest voler ser el riu i ningú sabés de què va això dels horaris de tren. Els horaris de tren a mi m’esgoten i ni tan sols sé per què hi jugo si sempre els acabo perdent i converteixo la vida en una llarga espera a l’andana i és una espera del que no vull ser perquè no vull ser un tren.

Llegeix l'article sencer aquí.