Volia ser el riu
No entenc el no voler ser aquesta aigua i dormir sobre les pedres calentes de sol però es veu que el món necessita la pressa i l’ordre de les coses que tenen normes i no li agrada això de ser riu o llac o mar perquè és massa imprevist o massa extens. Entenc això de mirar l’aigua i mirar qui se la mira i pensar sóc riu sóc riu sóc riu perquè es veu que és el que faig jo, i tant de bo tothom entengués aquest voler ser el riu i ningú sabés de què va això dels horaris de tren. Els horaris de tren a mi m’esgoten i ni tan sols sé per què hi jugo si sempre els acabo perdent i converteixo la vida en una llarga espera a l’andana i és una espera del que no vull ser perquè no vull ser un tren.
Llegeix l'article sencer aquí.
Llegeix l'article sencer aquí.
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.