Entro a la feina a quarts de vuit del matí, però fins a les nou no comença a arribar la gent, així que sovint aprofito aquesta estona per endreçar papers, llegir el diari i -per què no dir-ho- contestar whatsapps.

Estava al meu lloc de treball quan l’Andrea, la meva millor amiga de la infància, va dir pel grup “tindré un bebè”. Vaig explotar d’emoció i d’alegria. Ella ara té vint-i-un anys i, tot i que fa temps que no la veig, sé que si ho va dir era perquè la decisió ja estava presa i que estava emocionada i aterrida a parts iguals. Vaig trigar mil·lèsimes de segon en obrir-la per privat i dir-li “tia, has de seguir a insta a Madremente, és una noia que va tenir el primer bebè amb vint-i-tres anys i també es diu Andrea, segur que t’ajuda”.

L’Andrea (no la meva amiga), sinó l’Andrea Ros, és actriu, mare i feminista. No sé si exactament en aquest ordre, però el seu compte d’Instagram on parla com a mare i acompanyant de maternitats (@madremente) té més de vint-i-quatre mil seguidors. No és pas poca cosa. No són pas poques mares ni poques criatures.

Llegir el text