El gran antropòleg Joan Prats explicava en un article de fa uns quants anys que un dels focus de difusió de la mitologia del drac va ser l’Extrem Orient. A les civilitzacions precristianes asiàtiques (la xinesa, sobretot), a la civilització babilònica i egípcia i a la cultura grecoromana i també a l’Antic Israel, el mite del drac tenia un sentit positiu. A la Xina va esdevenir l’emblema del poder dels emperadors. Però a mesura que el temps transcorria i el drac mitològic es desplaçava cap a Occident, el simbolisme benèfic del drac xinès va començar a perdre força. [...]

Llegeix l'article sencer aquí.