Vermell i negre ens atrapen en un viatge en el temps i com un sostrat de memòria ens tornen imatges de foc, crit i por. Però aquest record violent és lluny de les imatges somrients, rialleres i cooperatives que visualitzem. Només entrar, a l’esquerra es disposen uns documents inusuals que temem agafar per la vergonya sacralitzada del sistema convencional de l’art juntament amb la mentalitat judeocristiana del màrtir.

Mirem a un costat i l’altre i amb la suor freda els agafem ràpidament però per sort és un matí calmat amb poques persones. Ens sorprèn que sigui un diari i per un instant ens sentim lladres de l’exposició. Però quan llegim amb atenció ens adonem que no és cap noticiari sinó el full de sala. Això marca un punt i a part de com percebrem l’exposició Gràfica Anarquista. Fotografia i revolució social 1936-1939 organitzada per l’Arxiu Fotogràfic amb el comissariat de l’Observatori de la Vida Quotidiana.

Llegir el reportatge