Les xarxes socials s’han convertit des de fa anys en l’espai més accessible i ràpid per debatre sobre temes d’interès social. Enrere han quedat els temps en què per informar-te sobre un tema buscaves llibres pel teu compte, anaves a reunions, meetings polítics, etc. La facilitat que comporta donar clic sobre l’app de Twitter i llegir les notícies més virals del moment provoca un augment de la gent que forma part dels debats que estan a l’ordre del dia i, a conseqüència d’això, la presència de determinades persones en els debats que, pot ser, no tindrien prou interès d’informar-se sobre un tema si aquest li requerís més esforç que agafar el mòbil i opinar des de darrere d’una pantalla.

És cert que tenir l’opció d’indagar de manera gratuïta a través d’una xarxa social amb la intenció d’aprendre o crear la teva pròpia opinió sobre uns certs aspectes pot ser tot un privilegi, però aquest pot no compensar tots els desavantatges que genera participar en el debat virtual. Tuits escrits amb l’única intenció d’arribar al màxim de retuits possibles, d’altres escrits des de la ràbia que solament et pots permetre expressar de forma online, converses entre desconeguts competint per qui dóna el millor “zasca”… Des de quan només pensem a humiliar o insultar a qui no pensa com nosaltres? Per què aquest costum de criticar constantment el que està malament en altres, i no de forma constructiva precisament, en lloc de centrar-nos en el que fem erròniament nosaltres per així canviar-ho? Realment importa el debat? O només busquem extreure el nostre odi contra qui pensem que és pitjor que nosaltres i per què sabem que tindrem el suport de la majoria? Tenim intenció de debatre per a millorar com a societat o el debat a través de les xarxes s’ha acabat convertint en un debat superficial sense cap rerefons moral?

Llegir tot el text.