I quan sembla que és un diumenge qualsevol de febrer a Barcelona, amb el sol escalfant la multitud de gent que travessa el monument de Colón sota el blau clar, se sent de fons uns crits que es van apropant. Entre el bufit del vent i la força amb què venen, el terra comença a tremolar a ritme de batucada. Però no és cap festa, és la revolució.

Milers de dones, lesbianes, dones trans, queer omplen la rambla sencera però no han vingut simplement a escopir breus poemes d’insurrecció onejant bandera. Les concentracions són cosa del passat, l’expropiació és el present. Destrueixen totes les instal·lacions patriarcals amb allò que troben. Pals, pedres, material d’obra, containers, senyals de tràfic, escobes, martells, fanals, acaben amb tots els establiments d’Amancio Ortega i trenquen totes les vitrines capitalistes. L’espai públic és nostra.

Llegir més