Sempre recordaré un migdia d’octubre de 1986, quan sortíem de l’Autònoma i, amb un grup de companys de facultat, ens vam aplegar en un bar de Cerdanyola. Retransmetien en directe la sessió del Comitè Olímpic Internacional en què s’havia de decidir quina era la ciutat que s’emportava l’organització dels Jocs Olímpics de 1992. Quan el seu president, Juan Antonio Samaranch, va pronunciar, paradinha inclosa, “Barcelona”, tot el bar va esclatar en una eufòria desmesurada, complementada al vespre amb algunes festes populars hàbilment improvisades des del propi consistori de la capital catalana.

Llegeix l'article sencer aquí.