Surto de casa per passejar-nos, el gos i jo, i com és habitual no sabem cap a on dirigir-nos perquè, tot i les limitacions cimentades per la ciutat, actualment a Barcelona hi ha molts espais verds per recórrer: des dels vuit turons, multituds de parcs i jardins pels quals sentir un artificial tast de natura, fins als nombrosos blocs de vegetació aïllats en avingudes i places. A l’atzar del gos deixo el camí i com és d’esperar em porta al corredor verd de Passeig Sant Joan, reforma acabada el 2014. Lliure i estimulat es deixa anar fins al Parc de la Ciutadella.

Un cop passem per les extenses gespes, rebolcant-se a cada racó, que a l’estiu estan poblades per cossos en fotosíntesi, famílies de pícnic, turistes fent barricades amb els pals d’autofoto, venedors ambulants que surten dels matolls i molta, molta música, entre altres, he d’admetre que es respira una energia vital. Serà perquè es condensen molts estímuls? Serà per les funcions vegetatives? Serà pels colors de la flora? Serà per la llum que atrapa el paisatgisme? Serà per l’olor “natural”? O per la connexió que es crea entre vegetació, humanitat i convivència?

Llegir el reportatge