Per múltiples raons i arguments, mig any després de prendre possessió, segurament haurà arribat el moment de proclamar que no es tractava d’això, Joan Laporta. Ni ho esperàvem d’ell, amb total franquesa. I maleïda sigui l’argumentació que ha de començar amb precisions prèvies: No tots els crítics són bartorosellistes, quintacolumnistes, ni còmplices de l’establishment. I prou de parlar de motxilla heretada, de la ruïna, del desastre d’una dècada apocalíptica.

Llegeix l'article sencer aquí.