Arribo al local del dinar de Nadal on m’han convidat per primera vegada. No conec pràcticament ningú, així que estic una mica nerviosa. Per sort, només arribar quatre dones -i un gos- em reben donant-me la benvinguda. Encara en falten moltes de les que es van apuntar al dinar de Nadal de l’entitat ‘Lola, no estàs sola’.

Mentre esperem, elles, les ‘loles’, que ja són amigues, es fan ‘selfies’ i riuen de bromes que no entenc. Alhora, es va coent el caldo a l’olla sobre una espècie de càmping gas -quina bona olor!- i plats de carn s’escalfen al sol perquè es vagin descongelant. Van arribant altres dones, i moltes porten menjar per compartir, van preparant la taula o fregant plats mentre esperem a la resta.

Les parets del local estan plenes de treballs manuals i retalls, i la porta està flanquejada per un cartell que diu ‘Lolos no’. I és que ‘Lola, no estàs sola’ és una entitat dirigida a dones sense llar. En un sistema masculinitzat i on pateixen més vulnerabilitat que els homes, és un espai on dones en situació de sensellarisme troben seguretat, recursos i, potser el que és més important, amigues: la paraula col·loquial per parlar de sororitat quan encara no se’n parlava.

Seguir llegint