Desaparéixer del mapa: el racisme de les deportacions de migrants
Des de la columna observo els somriures de les ponents al veure la gent entra a l’Aula 1 del CCCB. Alegries que es retroben fan de l’espai un punt de trobada proper, còmode per aprendre i replantejar conformismes i privilegis. Abraçades familiars, salutacions amicals i gent remoguda mentalment van omplint la sala sencera. Mentre es va fent silenci i els últims retards busquen amb dificultat un seient a causa de l’èxit d’assistència, l’escenari s’il·lumina per donar peu a la presentació i el debat Deportacions: final forçós de les migracions organitzat per Iríada amb la participació de Diomma Dramé, Sònia Calvó, Joao França, Marie Faye, Yeray S. Iborra, Aziz Faye, Natàlia Abrego i Diana Cardona, seguit de l’obra de teatre P.A.U. Paisatges als ulls produïda per La Fam de la Fera i Eòlia I+D.
Miro enrere i tot i la foscor, intueixo que hi ha una varietat bastant heterogènia dins del públic, diverses edats, “gèneres” i estils estètics. Però la majoria és caucàsica i per la seva mirada expressen un tarannà barceloní. Tanmateix, des d’una humilitat molt transparent evoquen amb naturalitat la preocupació per un tema on, per una vegada, no són lxs protagonistes. Entenent que el missatge ha d’arribar a les persones privilegiades sense perill d’ésser deportades és un triomf què tanta gent hagi vingut, ja que mostra una capacitat e interès per sentir-se concernit, involucrat i en certa manera, responsable de casos que van més enllà del seu context.
Al cap i a la fi, totes elles es passegen pels carrers, en aquest cas de Barcelona, i veuen la realitat quotidiana. Però, en què ens fixem a l’espai públic? Quantes activitats conviuen? Quantes funcions té? A part de terrasses, gent passejant, forces de seguretat, persones pubicitant -en anglès- un restaurant o una botiga, vehicles, l’equip de BCNeta, entre altres, qui habita la majoria de temps l’espai públic? Allunyant-nos d’una descripció normativa, l’espai públic també l’ocupen les identitats dissidents, al marge de la societat, aïllades i invisibilitzades. Allà trobem la prostitució, el carterisme, la caritat, els porxos pels sensesostres i la venda ambulant il·legal. Totes elles tenen un factor que es repeteix: la racialització discriminatòria sobre l’origen d’aquestes persones. La majoria d’immigrants provinent del “tercer món”, expressió classista que divideix la geografia del món segons el “desenvolupament” i el “progrés” des del centrisme occidental.
Seguir llegint
Seguir llegint
Deixa un comentari
Per afegir un comentari, inicia la teva sessió o registra't.